PAGINA INCI

UnVentilador is a POETRY PRODUCER and creates: 
videos, shows, radio and poetry.


BÚNKER _ POESIA ELÈCTRICA from un ventilador on Vimeo.


lesventiladores@gmail.com

UnVentilador, productora poètica d’Esther Roca i Gisela Arimany on es gesten projectes que aposten per incorporar el llenguatge poètic a diferents disciplines artístiques com el vídeo, la teoria artística, la performance o la música. Ara mateix desenvolupant BÚNKER.


Búnker entrena el pensament creatiu i obre camps sonors.
Búnker habita l'espai on es troba transformant les sensacions amb paraules poètiques, injectant-li memòria i experiències vitals. Posant llum, s'alimenta d'emocions transpirades investigant la realitat des de nous punts de vista.. Un recital sonor que interactua amb el públic cocreat per Gisela Arimany i Esther Roca. Poesia, performance, improvisació, loops de veu, visuals, música creative commons i sintetitzador, creen un espectacle literari de veu i cos. Transgressor i contemporani, fa viatjar paraules i poemes per diferents estils com la clàssica, l'electrònica i l'experimental. Tots els textos i vídeos són originals de les mateixes poetes. Un viatge de, amb i per les paraules.


Esther Roca Vila and Gisela Arimany are poets, performers and videoartists. They work together since 2011. They are UnVentilador, a poetic producer with diferent projects of videoart, poetic performance, radiopoetry, videoinstallation and others.
























2021
Búnker. Sala Núria. Olot
Búnker. Duende Sessions. Barcelona
Búnker. Nudo Festival. Barcelona


2020
Búnker. Poesia i + (format streaming) juliol 2020
Búnker 8M, Olot març 2020
Búnker a Casa Golferichs, Barcelona. febrer 2020 
Búnker a l'Anglo-Catalan conference. Bangor. novembre 2019 (vídeo)
Búnker i taller de poesia audiovisual a la universitat de Liverpool, UK novembre 2019 (vídeo)

2019
Búnker: Biblioteca Les Planes d'Hostoles
Búnker: Inaguració centre LGTBI. Barcelona
Búnker: La IERA. Olot

2018

Nucli: Festival Nibiru Art Avançada. Olot.
Búnker: Clause de Palera. Beuda
Búnker: Monestir de Sant Llorenç. Guardiola del Berguedà 
Búnker: Festival Meandre. Sant Jaume de Llierca
Búnker: Festival Litterarum. Nuwa. Mora d'Ebre
Llibre de poemes: Publicació de Búnker llibre de poemes
Búnker: Núria Social. Olot (vídeo)
Búnker: Món Empordà. Torroella de Montgrí.

2017

Radio Program: Radio90 (link to podcast)
Búnker: Xiringuito X. Castellò d'Empúries.
Búnker: Claustre de Palera. Beuda.
Búnker: Dòria Llibres. Mataró. (vídeo)
Búnker: Teatre Principal. Camprodón.
Búnker: La Terrassa. Montagut
Búnker: Mercat Ecològic. Corçà
Búnker: Robadors 23. Barcelona
Búnker: Líquid Club. Olot.)

2016

Huracà5: Festival Innundart. Girona (vídeo)
Búnker: Koitton Club. Barcelona (vídeo)
Búnker: Escenari 6T7. Festes del Tura. Olot
Búnker: Xiringuito X. Castelló d'Empúries
Búnker: Claustre de Palera. Beuda (vídeo)
Búnker: Restaurant Cap de Creus. Cadaqués
Búnker: Can Shelabi. Cadaqués (vídeo)
Huracà3: Llibreria Context. Girona (vídeo)


2015
Huracà2: Innaguració Hostal de l'Art. Barcelona.
Videoart: One trip to Monegros. (vídeo)
Videoart: Mi, nota de piano sostingut en l’aire. (vídeo)
radio AIRE: Winning project for radiophonic innovation at the MAC awards, Barcelona.


2014
Videoart: Mirall Kimono
Huracà1: Teatre Principal d'Olot (vídeo)
workshop: DIARI. Videoart and performance workshop with teenagers in S.I. Germans
Vilariera. Camprodon. (vídeo)


2013
Videoart: Presentation of DEBUT 5 pieces of 5’ each.
PINK, BLUE, BROWN.YELLOW, RED and BLACK
HURACÀ: performance reserch in Estiliterârilliure. Olot
Videoinstallation: WHITE AND BLACK, LLuèrnia Festival. Olot.


2012
Videoart and poetry research.
Radio Program: UN VENTILADOR Radio. Radio90. 1 season / 5 programs. (link)

 2010
Performance: Hojas desnudas. Huesca / Sant Joan les Abadesses/ Olot.



UnVentilador neix de la mà d'Esther Roca i Gisela Arimany, el 2012, amb la idea de crear un migmetratge que s'anirà transformant en una sèrie de 7 curts poètics on es treballa en localitzacions reals l'acció performantica i el contingut poètic paral·lelament. Investiguen en aquesta primera fase la dualitat i controvèrsia. En el transcurs, UnVentilador s'endinsa en la creació audiovisual poètica, la posada en escena a través de performance amb poesia i audiovisuals, la ràdio-poesia, gravació poètica sonora i creació de contingut escrit. 2012-13 neix el seu primer espectacle HURACÀ, un viatge de color, so i poesia amb música en directe i vídeo que parla de les emocions primàries. HURACÀ s’estrena a Olot Escena, i continua movent-se per les ciutats de Girona i Barcelona, últim espectacle el 2016 al festival Innundart. 
El 2015, UnVentilador idea un programa de ràdio-poesia i tendències culturals: AIRE, el qual guanya un dels premis MAC a la Innovació Radiofònica. 
Des del 2016, Esther i Gisela estan treballant amb BÚNKER, un espectacle literari on el combat poètic, la investigació sonora i la paraula, agafen totalment el protagonisme. Aquestes dues poetes recerquen i s'endinsen al món del loop, els filtres de veu, el sintetitzador i segueixen investigant el món de les llicències lliures i la música singular, l'audiovisual i la performance. Un espectacle que qüestiona la realitat i transforma el pensament.
BÚNKER porta més de 15 espectacles per tot Catalunya, i segueix en actiu. El 2018 han publicat un llibre amb els  poemes de l'espectacle, entre altres. Han participat com a tast digital al Festival Litterarum. I segueix 100% en actiu.
A finals de 2018 un ventilador ha participat al Festival de Música i Art avançada Nibiru mostrant el resultat d'una investigació de tres mesos: Nucli. Ara el 2019 ja comencen arrencant l'any amb tres espectacles Búnker, un d'ells per la inaguració del centre LGTBI més gran de l'Estat Espanyol, a Barcelona. 

Poetry random..........................
by gisela arimany and esther roca


.........................

M'obro en canal per seccionar
l'espai habitable,
per fer-t'hi lloc
entre les estrelles
i els nostres ulls quan es miren.

01/19

...................................

Les dones , l'estiu i la tardor,
la finestra de línies molt senzilles,
fa despullar i dutxar
convertir la perspectiva de gènere
victòria total,
estripar-los 
internacionalment 
la paraula,
créixer poemes
de lliure accés.

5/12



----------------------------------


l'estructura amb un somriure als llavis:
una plaça pública.
6/24



Oberta la làmpada de les il·lusions futures.

Reposa a la taula la maquinària que intenta engranar-ho tot,
estirats a la moqueta els balls que intenten expressar,
però no massa.
Reflexa del mirall un jo vestit d'altres temps,
enganxat en pinces un llibre que m'educa
encesa la sal que m'ha de tranquil·litzar
posades les sabatilles d'estar per casa,
aguanta la cadira el cul
que només a estones sap estar assegut.
Poemes a mig fer i mig passar, a mig escriure
al mig
sorolls
trencant el tul blanc que m'envolta el cervell


i és que paralitzada de sentir estic

amb la por de remenar el tap,
i que més difícil sigui encara
viure en aquest cos del jo antic.

2/18
Al llindar dels llims
lliure.
Esther 3/18






Rebentada de saber de gent
que parla, a les espatlles.
Fins al monyo d'aquest morbo,

infeliç

sedi d'imposar poder sobre els altres.

Fins els ovaris
dels comentaris
dels judicis
i de les crítiques fastigoses
d'esclafar el qui destaca
d'arrencar les ales a aquells que són lliures,
amb ira
miro els ulls de les geloses
i dels seus nòvios castrats
que s'apunten a la festa
i l'endemà obren el foc de la creu
de tu penjada.

Esgarrapo caspa allà on camino.
No necessito ostiar per sentir-me bé
però si no ataques, et creuen dèbil
carda puta pena un món així.

Hi ha prou terra perquè hi capiguem tots
tal com vulguem ser.
Hi ha prou aigua
perquè intentem

brotar sols.

No em treguis el sol
que m'agrada ser ofenosa.

2/12





Es renova descentrant-se
en regirar-se obsolet.
Sóc un cos capaç de córrer,
com un gos 
amb un ós a la boca,
llesta per esgarrapar amb les ungles
la terra 
i cabar-hi profund un forat,
endins de mi
preparat
per guardar-me,
l'aliment
quan ja no en tingui.

3/18












La ment en cos

punteges d'esquelet
fort, estirant els ossos
cargolant les vertebres
el crani dirigeix l'orquestra
la pelvis respira i s'obra
espatlles girant al ritme de la música
la pelvis respira i s'obra
cargolant les vertebres.

És quan balles que et ser feliç.


Els lligaments que ja no et lliguen a la realitat quotidiana

sinó a la realitat present
tendons destensionats
músculs fent de recepció d'una dansa brutal.

És quan balles que et ser feliç.


El fèmur ressegueix el bombo

els braços es despleguen
claves talons per fer una doble volta
la talles a lloc

onada


És quan balles que et sé feliç.


Lyse_Feat._Feder_-_Goodbye_-_Karaoke_


Gisela 1/28



________________________



Una carrera sense fons

destapada
la por em persegueix amb un cotxe blau,
i jo amagada entre matolls
de mi mateixa.

Dono la volta a la casa

perquè no em trobi
giro el cap constantment
per saber si encara m'empaita,
corro, ràpid
amb tota la força del ser jove, encara.
No sé què vol de mi.
Saltant de pis en pis.
No sé per què m'escapo.
Corrent, ràpid.
No sé pe què m'amago.

Saltant de pis en pis

no sé per què m'amago
no sé per què m'escapo
corro, ràpid
amb tota la força del ser jove, encara


Poso l'orella a la porta

i el sento, darrera
annat, boig
foll, orat, vesànic, pertorbat, alienat, trastocat, dement, insà
volent entrar.
Darrere la porta
una ànima

que em persegueix


arrenca les escales de dos en dos

trotant ràpid
respirem cansats
corpulents
per carrers foscos
no tinc veu per cridar
els ulls comprenen la por.
Volem la ciutat
en forma de fantasmes,
el poder enderroca enigmes.

Ens perseguim a nosaltres mateixos

volem la ciutat
en forma de fantasmes.

Volem la ciutat

perseguida.

Una carretera sense fons

destapada.

Gisela 1/21



 S'apaga.
Inconscient torno a despertar,
on sóc? què hi faig aquí? com em dic? existeixo?
S'encén. S'apaga.
Inconscient torno a despertar,
em veus? qui ets? com et dius? ens coneixem?
S'apaga. S'encén.
 Inconscient torno a despertar
Fa sol, hi ha llum,
una finestra, una habitació,  algunes plantes.
S'encén.
L'apago.
Conscient, 
em poso a caminar.


Esther 2/18



Estic dissenyant casa meva

cada cop que respiro fort.
El cos és tan sols un mètode
si a davant, t'hi tinc, destí.
Respecto tot el puc,
els sorolls dels altres
i vaig repetint-me el mantra:
soc feliç.
Un bunker se'm destapa
explosiu, sense pols
explosiu, sense por
explosiu, de jo.
Un bunker neix casa meva
cos
soroll
destí.

Gisela 1/18

....................................


lesventiladores@gmail.com

ESPECTACLE BÚNKER. POESIA ELÈCTRICA